L’Associació LGTBI Gay Sitges Link commemora, el diumenge 17 de maig, el dia internacional contra la LGTBIFòbia.

És una data que celebrem des de 2009 a nivell nacional i que a Sitges té una significació particular com a vila que va erigir el primer monument contra l’homofòbia.

Fou col·locat el 5 d’octubre de 2006 damunt les pedres de l’Espigó i l’any 2014, tot just ara fa 6 anys, fou traslladat al seu actual emplaçament, molt més visible i accessible.

El triangle rosa era una marca d’oprobi, discriminació i odi per assenyalar els homosexuals confinats en els camps de concentració i extermini de l’Alemanya nazi.

Aquest símbol ominós ha pres un nou significat esdevenint símbol d’orgull i pertinença a la comunitat LGTBI.

Tot mantenint el trist record de l’horror que van patir els homosexuals als camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial.

Justament a Sitges aquest triangle de color rosa és el memorial permanent i un record perenne a l’acció de fitxatge i assetjament a les persones que passejaven per aquest mateix passeig les nits d’estiu de 1996.

Per això hi podem llegir a la seva base la llegenda 1996-2006 i el lema Mai més. Mai més persecució o intimidació per raó de identitat sexual.

Actualment no estem lliures d’LGTBIFòbia i per això cal celebrar i reivindicar aquesta diada.

La data del 17 de maig va ser escollida específicament per commemorar la decisió de l’Organització Mundial de la Salut el 1990 de desclassificar l’homosexualitat com a trastorn mental.

La discriminació del col·lectiu LGTBI té moltes cares: visibles i invisibles, externes i també internes com la discriminació en els nostres llocs de treball, o la discriminació en les escoles i instituts d’ensenyament en forma de bulling (assetjament).

La infantesa i l’adolescència són  sectors d’edat que mereix especial protecció i també respecte enfront la diversitat.

Els centres educatius han de ser espais segurs lliures d’homofòbia, lesbofòbia, transfòbia i bifòbia.

També ho han de ser els llocs de treball i els carrers, les ciutats i els pobles sencers. No hi ha d’haver llocs lliures de ideologia LGTB, sinó llocs lliures de violència i odi.

Enguany la celebració del IDAHOT ve marcada per la crisi sanitària del COVID 19, una pandèmia global que ens ha retornat als moments més crítics de la crisi de la SIDA.

D’una manera diferent hem vist com la salut i la humanitat estan per damunt de l’economia i les finances.

Estem aquí per denunciar les actituds d’odi i violència contra el col·lectiu LGTBI.

Enguany Polònia ha estat noticia, una mala noticia, per la segregació que s’ha imposat en les anomenades “zones lliures de ideologia LGBT” (Strefa wolna od LGBT) com si fos possible posar fronteres als sentiments.

Rafal Trzaskowsky, alcalde lliberal de Varsovia va donar suport als drets LGTB amb la signatura de la declaració institucional. La reacció dels grups conservadors (partits polítics, mitjans de comunicació i l’església catòlica polonesa) va buscar una víctima expiatòria, centrant-se primer en el col·lectiu LGTBI i seguint amb ramificacions contra els immigrants, una xenofòbia que ens recorda tristament el període del nazisme.

Cal estar molt alerta, en estat d’alarma, davant el creixement de moviments neopopulistes, fonamentats en l’odi i la por al igual, aquesta és la llavor de l’homofòbia.

Els i les transexuals són un col·lectiu que hem de valorar i respectar. Hem de denunciar les accions i les actituds intimidadores, violentes o d’odi, no cal posar exemples perquè recentment han estat noticia i  tots els tenim al cap.

A poc a poc avancem en la igualtat i en la diversitat, en la inclusió social que significa eradicar l’exclusió.

La nostra tasca és pedagògica i activa.

Cada acte de defensa que fem a favor dels més fràgils es converteix en una heroïcitat que ressona, transmet justícia i transforma el prejudicis despullant-los deixant al descobert la inhumanitat de la violència i el sense sentit de l’odi.

Una mirada és, a voltes, una acusació i el silenci una presó.

Trenquem el silenci, trenquem-lo amb la música, el llenguatge universal que ens dona aire i expressió oberta en la diversitats dels colors i els sentiments positius.

Lluitem contra la LGTBIfobia ara i sempre, des de Sitges i des d’on calgui.

Uneix-te a nosaltres en aquesta celebració de la música per donar suport a la comunitat LGBTI i la comunitat Sitgesfriendly.